dimecres, 25 d’agost del 2010

Escapa't a Holanda!

El naixement del tercer fill dels nostres amics Sanne i Camiel ha estat l'excusa oficial d'aquesta escapada a Holanda. Un parell de nits, només, que això d'anar a casa d'amics vols dir alterar-los la rutina i fer-los anar una mica de corcó, i no volem molestar gaire. Però unes hores de la companyia de persones especials a qui, malauradament, no veiem cada dia... Mm!, això no pot fer mai mal.

Parlem de vols.

El d'anada va comencar una mica accidentat: un pot de farinetes de vidre es va esmicolar... a la meva bossa! Uff, suor freda, sort que hi ha Kleenex, bon humor i bona voluntat. Passat això, la Gemma va dormir com un liró fins que els passatgers van comencar a desfilar per sortir, ja aterrats als Netherlands. Beneït vol a l'hora justa de la migdiada!

A la tornada, en canvi, l'hora de la migdiada ja havia passat: però nosaltres anàvem preparades amb ampolles d'aigua, suc, berenar (poma, plàtan i bastonets), arròs inflat recovert de iogurt (recomanació de la Sanne) i un parell de jocs nous, la novetat. Entre això i mirar el paisatge per la finestreta, fullejar les revistes i reclamar l'atenció dels passatgers del veïnat i el personal masculí de l'avió, les tres hores van passar en un pim-pam. Poca broma: entretenir un peque que cada cinc minuts necessita un estímul diferent fins que cinc minuts més i se'n torna a cansar no és fàcil. Però qui ha dit que ho fos? Prova superada! Següent!

Parlem d'amics. La primera nit va a ser a cal Maikel (que ens va recollir), la Cris i la Mila. La Cris i la Mila es porten un any i cinc dies i, tot i que es veuen un cop cada dos mesets aproximadament, s'estan fent realment molt amigues.


La Mila últimament menja poc, la "Xema" (com li diu ella) menja per totes dues. La Mila ja camina i puja a la trona tota sola i s'entreté fent dibuixets. La "Xema" encara s'arrossega, demana ajuda per enfilar-se als llocs i només fa dibuixets amb el puré. La Mila ja és amiga de l'orinalet, la "Xema" porta bolquerSSS i els omple. Sort que l'amistat no fa diferències.

i els horaris tampoc. les 9 tothom a fer nones. Que comenca la festa dels grans, amb ampolles de cava de la plana de Lleida, whisky de no-sé-què, xerrera i temps. Mmm... Que la nit és jove!


La segona nit va ser a ca la Sanne i el Camiel. Vam passar tot el dia junts: al matí, amb el Kasper i la Gemma. El Kasper és un nadó de 6 setmanes que sembla que no hi sigui, oh! quin angelet. Dorm, menja, caga, dorm, menja i caga. No se'l sent per a res! A la tarda, amb les nenes, la Veerle i l'Sterre. Moment delirant: el bany (totes tres plegades) i una hora de jocs i contes en un poti-poti d'idiomes. I sopar de panekoken amb sucre, nyamiii!

El millor de quedar-te a ca la Sanne i el Camiel és formar part del seu dia a dia. Dimecres al matí, la Gemma i jo vam acompanyar les nenes a l'escola en bicicleta, com s'ha de fer a Holanda on el terreny és pla i els carrers amples. Sempre he pensat que Houten, el poble on viuen, als afores d'Utrecht, és com una mena de fairy land for families with kids. Una marabunta de mares i pares i nens enfila el camí cap a l'escola entre les 8 i les 8.30 del matí, sense pressa, xino-xano, anar fent. Uau. Res de cotxes, clàxons, caravanes, cangurs i iaies. Alguna cosa no fem bé a casa nostra.

(Parla la Gemma) Com (segons la mama) deia aquell slogan tan vell, d'abans que jo nasqués: Escapa't a Holanda (amb la mama)!